Totes les cèl·lules són Procariotes o Eucariotes. Les cèl·lules eucariotes tenen el nucli envoltat per una membrana nuclear, això fa que el nucli no estigui dispers pel citoplasma com passa en una cèl·lula procariota.
Tot i que hi ha diferències entre els diversos tipus de cèl·lules que constitueixen el cos humà, totes presenten 3 estructures comunes: · La membrana plasmàtica. És una capa prima que recobreix la cèl·lula i és formada principalment per lípids i proteïnes. Té dues funcions principals: delimitar la cèl·lula i separar-la del medi que l’envolta, i regular l’entrada i la sortida de substàncies. El seu gruix és d'uns 75 àngstromsi només es pot veure amb un microscopi electrònic. · El citoplasma. És el contingut de la cèl·lula, excepte el nucli i és una substància viscosa. Conté nombroses substàncies dissoltes i fibres de proteïnes que constitueixen el citoesquelet. A l’interior del citoplasma hi han els orgànuls cel·lulars: els ribosomes, els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, el complex de Golgi, els vacúols, els lisosomes, els centrosomes... i en les cèl·lules vegetals els cloroplasts. -Ribosoma: Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé en el reticle endoplasmàtic rugós. Són molt importants degut a la seva funció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula.
- Reticle endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, que omplen una gran part del citoplasma. És el responsable de l’emmagatzematge i del transport de les proteïnes i dels lípids. A la mateixa cèl·lula aquest orgànul pot presentar dos aspectes: llis i rugós. El reticle endoplasmàtic rugós s'anomena així perquè la seva superfície és coberta de multitud de ribosomes. En canvi el reticle endoplasmàtic llis és lliure de ribosomes.
-Mitocondris: Els mitocondris són orgànuls cel·lulars que tenen una forma allargada i es troben repartits pel citoplasma. Tenen una estructura complexa; són envoltats per dues membranes, l'exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes. L'espai interior, anomenat matriu, és ple d'un líquid amb nombroses substàncies dissoltes. Els mitocondris realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb els quals proporcionen a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes les seves activitats. -Complex de Golgi: L’aparell de Golgi, és un conjunt d’orgànuls situats a prop del nucli en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Té aquest nom pel seu descobridor, Camil Golgi. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. La seva funció principal és desprendre unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes o vesícules de secreció.
-Vacúols: Els vacúols són unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana. Són plens d'un fluid més o menys espès. La seva funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de reserva o bé perquè són tòxiques per a la cèl·lula. Els podem trobar tant a les cèl·lules animals com a les vegetals, però en les cèl·lules vegetals els trobem en menys quantitat i són més grans.
-Lisosomes: Els lisosomes són petits orgànols que es troben en les cèl·lules animals i en algunes vegetals. Són petites substàncies o vesícules que contenen substàncies que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgànuls cel·lulars que van envellint. Es formen a partir de plecs més o menys esfèrics que es desprenen de l'aparell de Golgi.
-Centrosoma: El centrosoma és un orgànul exclusiu de les cèl·lules animals. Està a prop del nucli i controla el moviment de la cèl·lula i participa en la divisió cel·lular. -Cloroplast: Els cloroplasts són uns orgànuls citoplasmàtics exclusius de les cèl·lules vegetals. Normalment són de color verd per la presència d'una substància química d'aquest color anomenada clorofil·la. Són d'una importància fonamental ja que en ells té lloc la fotosíntesi. La fotosíntesi és un complex procés químic pel qual els éssers vius amb clorofil·la a partir d'aigua, sals minerals i CO2 elaboren matèria orgànica en presència de llum solar.
· El nucli. És na estructura esfèrica composta per: -La membrana nuclear: És doble, envolta el nucli i està plena de porus. -El nucleoplasma o plasma nuclear: És un líquid viscós i incolor format per aigua i nombroses biomolècules dissoltes (proteïnes, glúcids, ADN i ARN...). -La cromatina: És un conjunt de llargues fibres d’ADN associades a proteïnes que constitueixen el material genètic que controla les funcions cel·lulars. Quan la cromatina es condensa, forma els cromosomes (orgànuls cel·lulars que contenen materials portadors de l’herència biològica). -El nuclèol: Està format per ARN i proteïnes, i s’encarrega de la formació de ribosomes. Video en castellà: http://www.youtube.com/watch?v=hBTImxRZrDM
Tot i que hi ha diferències entre els diversos tipus de cèl·lules que constitueixen el cos humà, totes presenten 3 estructures comunes:
· La membrana plasmàtica. És una capa prima que recobreix la cèl·lula i és formada principalment per lípids i proteïnes. Té dues funcions principals: delimitar la cèl·lula i separar-la del medi que l’envolta, i regular l’entrada i la sortida de substàncies. El seu gruix és d'uns 75 àngstromsi només es pot veure amb un microscopi electrònic.
· El citoplasma. És el contingut de la cèl·lula, excepte el nucli i és una substància viscosa. Conté nombroses substàncies dissoltes i fibres de proteïnes que constitueixen el citoesquelet. A l’interior del citoplasma hi han els orgànuls cel·lulars: els ribosomes, els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, el complex de Golgi, els vacúols, els lisosomes, els centrosomes... i en les cèl·lules vegetals els cloroplasts.
-Ribosoma: Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé en el reticle endoplasmàtic rugós. Són molt importants degut a la seva funció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula.
- Reticle endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, que omplen una gran part del citoplasma. És el responsable de l’emmagatzematge i del transport de les proteïnes i dels lípids. A la mateixa cèl·lula aquest orgànul pot presentar dos aspectes: llis i rugós. El reticle endoplasmàtic rugós s'anomena així perquè la seva superfície és coberta de multitud de ribosomes. En canvi el reticle endoplasmàtic llis és lliure de ribosomes.
-Mitocondris: Els mitocondris són orgànuls cel·lulars que tenen una forma allargada i es troben repartits pel citoplasma. Tenen una estructura complexa; són envoltats per dues membranes, l'exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes. L'espai interior, anomenat matriu, és ple d'un líquid amb nombroses substàncies dissoltes. Els mitocondris realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb els quals proporcionen a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes les seves activitats.
-Complex de Golgi: L’aparell de Golgi, és un conjunt d’orgànuls situats a prop del nucli en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Té aquest nom pel seu descobridor, Camil Golgi. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. La seva funció principal és desprendre unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes o vesícules de secreció.
-Vacúols: Els vacúols són unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana. Són plens d'un fluid més o menys espès. La seva funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de reserva o bé perquè són tòxiques per a la cèl·lula. Els podem trobar tant a les cèl·lules animals com a les vegetals, però en les cèl·lules vegetals els trobem en menys quantitat i són més grans.
-Lisosomes: Els lisosomes són petits orgànols que es troben en les cèl·lules animals i en algunes vegetals. Són petites substàncies o vesícules que contenen substàncies que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgànuls cel·lulars que van envellint. Es formen a partir de plecs més o menys esfèrics que es desprenen de l'aparell de Golgi.
-Centrosoma: El centrosoma és un orgànul exclusiu de les cèl·lules animals. Està a prop del nucli i controla el moviment de la cèl·lula i participa en la divisió cel·lular.
-Cloroplast: Els cloroplasts són uns orgànuls citoplasmàtics exclusius de les cèl·lules vegetals. Normalment són de color verd per la presència d'una substància química d'aquest color anomenada clorofil·la. Són d'una importància fonamental ja que en ells té lloc la fotosíntesi. La fotosíntesi és un complex procés químic pel qual els éssers vius amb clorofil·la a partir d'aigua, sals minerals i CO2 elaboren matèria orgànica en presència de llum solar.
· El nucli. És na estructura esfèrica composta per:
-La membrana nuclear: És doble, envolta el nucli i està plena de porus.
-El nucleoplasma o plasma nuclear: És un líquid viscós i incolor format per aigua i nombroses biomolècules dissoltes (proteïnes, glúcids, ADN i ARN...).
-La cromatina: És un conjunt de llargues fibres d’ADN associades a proteïnes que constitueixen el material genètic que controla les funcions cel·lulars. Quan la cromatina es condensa, forma els cromosomes (orgànuls cel·lulars que contenen materials portadors de l’herència biològica).
-El nuclèol: Està format per ARN i proteïnes, i s’encarrega de la formació de ribosomes.
Video en castellà: http://www.youtube.com/watch?v=hBTImxRZrDM